Drets i deures

Drets i deures són inseparables.

Tots els compatriotes han d'acomplir els seus deures abans de reclamar els drets que els hi pertoquen.

Qui no vulgui complir amb els seus drets -faltant així a la seva responsabilitat davant el seu poble- però que tot i això, gaudeixi dels mateixos drets que els altres, ha d'ésser exclòs de la nostra societat.

Qui només sigui un "compatriota" a l'hora de rebre, però no en vulgui saber res a l'hora de donar i sacrificar-se, és un paràsit que s'alimenta del treball i els recursos de tota la nació.

Aquell que es consideri prou "independent", "auto-suficient", "anarquista" o "individualista", com per renegar de la pàtria: aquell individu ja pot fer les maletes i marxar cap un altre pais o cap una illa deserta.

Només pertanyen al poble aquells que, a més de ser de la nostra sang i havent nascut en la nostra sagrada terra, no s'intenten escapolir quan toca sacrificar-se per la seva regió, la seva pàtria o la seva raça.

Ells, i només ells, aquells que romanen fidels al seu poble, poden gaudir dels drets que els corresponen com a plens membres de la nació.